Quan la mar deixa de ser una làmina d'aigua horitzontal, transparent i plàcida ..És que hi han onades. Això ho aprenen els nens ja desde ben aviat, es clar. Quan hi han onades, la 'frontera' de l'aigua amb la terra deixa de ser una línia recta i fixe de separació. La superfície del mar agafa "forma i moviment". Una cosa va íntima amb l'altre. Podem interpretar es clar, que les ones, amb interacció amb el vent es comporten seguint unes lleis, les lleis de la física mecànica ondulatoria, pero també son el reflexe de la "física del caos". L'ordre aparent i predictible s'acopla amb el desordre, i vicecersa ..Les ones poden semblar notes musicals que conformen en certa manera una gran sinfonia, tot i que en el seu cas feta d'aigua i d'aire (àdhuc roca i sorra quan son a tocar de costa). Elements aparentment inerts pero organitzats de tal manera i amb tanta energia que poden sugerir molt més que una simple inèrcia mecànica d'elements.
..De ben antic, davant de tals espectacles no fou extrany que naixessin coneixements intuitius místics, que s'inventessin creadors, que es considerés a Neptú l'organitzador de tots els fenòmens del mar i a Pandora de tot lo aèri.. Podriem anar més enllà? Hi ha "vida" trascendent en tot aquest conjunt de coses aparentment sols mecàniques? Potser hi ha quelcom de cert. En qualsevol cas també ens podriem preguntar: .. On està realment el límit entre lo subjectiu i lo objectiu? La ciència ho sap? Alguna religió ho sap?
I tanmateix ..Intentant retornar a la física: Es poden pronosticar les onades?
..Com els núvols, com la trajectoria de la caiguda d'una fulla en un bosc a la tardor, les onades en el seu conjunt es poden modelitzar i arribar a ser predectibles a nivell general (i a curt termini) pero no poden pronosticar-se individualment excepte les generades en condicions de laboratori es clar.
A Tossa segurament més que en d'altres sectors costaners, degut a la complexa orografia submarina i la difícil també predictibilitat dels seus fenòmens atmòsfèrics, quan comença un temporal no pot saberse quan arribarà l'onada més gran d'una llarga serie per exemple, tampoc es pot saber quan mesurarà en alçada o en llargada quan s'esbotzi contra el rocam.
Podem pensar que cada onada forma part de totes i alhora que cadascuna és diferent, especial i única. La mar pot ser el substracte de tantes i tantes metàfores. A continuació mostro un recull d'onades dels últims temporals haguts a Tossa. ..Tot i que moltes d'elles -una majoria- son del gran temporal de St.Esteve; el més fort dels ultims 50 anys i gairebé que es pot considerar un fotorreportatge del que va succeir. ..Que més us dic? Bé. ...Que qualsevol semblança amb la realitat en aquest cas NO ÉS pura coincidència.
...
Abraçada abrupte. L'onada contra l'illa. 27 de Desembre.
xxxxxxL'illa sota l'aigua el dia de St-Esteve
-Imatge captada per TvTossa a la tarda-
Esbotzada vertical d'una onada aixecantse fins els 57 metres d'alçada davant del Mont Guardí (o Cap de Tossa). Onades com aquestes i més grans fins i tot portaven pedres aprop de l'esglesia i provocaven fins i tot una pluja d'esquitxos a l'altre banda del castell, al sector de Codolar. -Imatge de Sandra Colomer del dia 26D, naturalment.-
Una de les primeres onades gegants que arribaven gairebé de sobte a la Platja gran de Tossa durant el migdia de St.Esteve. Captada per Fran Hervias, el meteoròleg de la vila. Ampliable.
La Platja gran completament amarada de líquid. Al fons a l'esquerra una altre onada esbotzada supera en alçada els 15 metres!!.. (la illa en te 13)-Fotografia d'en Fidel Aromir, recomano clikar-la per apreciar millor els detalls. 26 D.-
Es Racó ..Sense cap racó sec. -F.Aromir-
Mar tempestuosa, caòtica,
atlètica.. després d'haver sobrepassat la illa... -Imatge d'en Josep Descans. 26D.
Canonada de residuus trencada a Sa Bauma -migdia del dia27.-
Onada blanca que s'enfila gràcies a la seva gran llargaria (gran longitut d'ona), que és tradueix en una important velocitat i força d'inèrcia, això la fà pujar ..Després cau parcialment per l'altre costat, reproduint parcialment també l'onada i continuant endavant. -A pesar de l'espectacularitat tal fotografia la vaig fer el dia 27, quan la força del temporal de fet ja ha havia minvat respecte les hores anteriors-.
Impacte (27 Desembre 9:30 am.)
Batzegada a Sa LLenga.
("la llengua" en català standar normatiu)
Sa Bauma submergida sota onades residuals i saturades d'escuma blanca.
Paret trencada d'aigua de 6-7 metres d'alt entrant per Sa Banyera i el seu pi emblemàtic supervivent (27.D.)
Escuma damunt Platja Gran
L'Illa, mullada, remullada, despullada, robusta, inert i "viva"
Un parell de dies després de St.Esteve (dia 28) davant del Cap de Tossa, onades ja de només 3 metres d'alçada encara es comprimien intensament, tot produint un sortidor vertical d'aigua o "
fals geiser" expansiu i extremadament intens, el qual arriba no obstant fins als 18 metres en menys d'un segon. En primer terme un pi esquarterat per els batzacs però amb una branca que havia ressistit.
ALTRES ONADES DE TOSSA. ALTRES TEMPORALS.
24 de Gener 2009. Paret d'onada incrementada degut a l'absorció de l'energia d'una onada reflexada. La "meitat" d'aquesta onada havia rebotat abans contra les roques del Passeig de St.Ramón de Penyafort.
..Batzegada i esquitxos sobre la barana. Aquesta imatge, igual que l'anterior i algunes de les subsegüents corresponen al 24 de Gener, dia en el qual va haver una situació meteorològica de ponent extrem que va donar vents huracanats que van volcar milers d'arbres a Catalunya i d'altres territoris. A Tossa, de forma més amortida o inofensiva, va prendre forma de Garbinada.. Pero l'onatge no obstant, a Tossa va esdevenir molt més fort del previst i com sol passar amb situacions de Garbí, la difracció del Cap de Tossa permetia que les onades provinents d'aquella direcció colpejessin amb força la Mar Menuda i tot aquest sector de roca adjacent, mentres que d'altres sectors amb diferents orientacions o més resguardats no les notaven gens ni mica.
Perfil de petita muntanya que emergeix degut a la intersecció fortuita d'una onada amb la trajectoria perpendicular d'una altre onada de tipus reflexiva. També el 24G.
Onada alterada en forma d'orella degut al ponent agarbinat. 24G
Front d'onada gruixuda arribant a Sa Bauma -o Sa Pauma (i "Mar Menuda" per qui no conegui l'altre terme)- 24G
Esquitxada.. i mullada inminent.
Onada "estètica" d'interferència una mica antiga, del dia 20 d'Abril del 2008. És un tipus d'onada interessant, que s'eleva de sobte i torna a desapareixer sense cap moviment aparent de traslació horitzontal. Com s'aprecia per la forma de la "Y" del conjunt, s'esdevé com a consequència de la interferència de dues ones mares -una que prové de l'esquerra i l'altre desde la dreta- les quals convergeixen per una combinació de factors. Per una banda, la forma més o menys circular de l'Illa és la responsable sobretot, de que les onades acusin aquesta convergència notable, tant de refracció degut al fons, com de difracció. Tanmateix no solsament les onades en si topen, sino que les corrents superficials de l'aigua i el vent també convergeixen (degut a l'Illa igualment), cosa la qual també repercuteix en l'energia de l'onada que en resulta, enaltint-la ja que l'alçada de les ones s'incrementa per aquest factor. Pero a més a més encara hi ha un tercer: L'escassa profunditat de l'escull que hi ha just a sota!. I encara cal explicar una cosa més: Perque aquesta onada tant destacada apareixi fa falta que quan interfereixen les dues onades petites i "mares" es trobin en la mateixa fase. En resum, una onada peculiar, filla característica de l'Illa de Tossa. Per cert, Que faria un banyista o un petit kayak si s'hi trobés de sobte al damunt? L'ou com balla?
Sense comentaris (27-D.2008)
..Paret d'una onada d'uns dos metres (o poc més) en l'instant quan irromp a Sa Bauma. Destaco aquí la forma grollera com trenca, aspecte característic de la major part de les onades de la badia de Tossa i de gran part de la Costa Brava també les quals es solen trobar amb un pendent pronunciat de sorra gruixuda, distint del fons més uniforme i planer que es troben les ones diguem de caire més 'surfejables' del sud del Maresme per exemple. 24 G.
..Barra d'onada amb l'aigua desplomantse de forma bastant uniforme pero també grollerament. En aquest cas del 30 de Novembre del 2008.
..La vil.la vella i la no tant vella darrera els esquitxos
LLum de la posta de sol damunt l'aigua remoguda, ben blanca. 27D.
Petit illot enfront d'Es Blancai. ..Hom podria interpretar o percebre aquí una imatge d'estètica zen.. Pero el que també podem apreciar molt és el fenòmen de la irradiància de les onades reflexives. Les ones de mar de fons venen desde l'extrem superior esquerra. L'illot genera dos punts de màxima concentració d'energia, un al punt de xoc més frontal i l'altre a l'extrem oposat, que generen cadascun onades radials. També és generen onades radials entre mitj d'aquests punts pero de molta menor magnitut. Aquestes segurament siguin un producte de la interferència d'aquelles.
.
*Les imatges on no hi figura el nom d'un autor les he fetes jo mateix
INDEX --Retornar a l'inici--
Retornar al blog
VIDEO DE LA LLEVANTADA.
Si voleu mirar algunes de les onades del dia 26 de Desembre recomano molt veure el video de TvTossa editat per Fran Hervias. El trobareu en aquest enllaç:
http://meteotossa.blogspot.com/2009/06/video-del-temporal-de-sant-esteve-tossa.html
GLOSSARI. Significats d'alguns mots emprats en el present fotorreportatge.
Batzegada: Canvi brusc en l'estat de repòs o de moviment d'un cos, degut a una causa exterior.
Batzac: Trompada
Esbotzada: Rompiment d'alguna cosa cedint a una pressió exterior. Referit a una onada vol dir "onada trencada" o "rebentada" en l'instant en el qual és refereix.
Convergència: Com a paraula tècnica (que no política) relacionada amb les ones, fenòmen que consisteix en la aproximació gradual en el temps de les trajectories de diferents ones entre si. Les onades no és que s'atreguin mutuament, pero hi han factors diversos que poden fer que les seves trajectories s'alterin de tal manera que s'aproximin. Seria molt llarg d'explicar pero per exposar minimament la idea per exemple comento que hi han 1/Les convergències per reflexió, que seria quan una onada rebota amb un obstacle i topa amb les altres). 2/ Les de difracció (quan les onades modifiquen la seva trajectoria després de superar lateralment algun obstacle) i 3/ les de refracció (quan la modificació ve produida per una alteració lateral de la velocitat de l'onada que fa modificar la seva direcció). Generalment és la refracció la causa més important de modificació de les trajectories de l'onatge quan comença a aproximarse a la costa degut al fre i desgast d'energia que provoda la menor fondaria del mar, mentres que els altres dos factors només tenen incidència quan les onades ja han topat de plà o de manera parcial amb algun obstacle. En oposició a la convergència se sobreenten hi ha la divergència.
Onada blanca: Massa de color blanc, a resultes de l'escuma i/o les nombroses bombolles d'aire que conté. És una onada d'aigua i aire més o mensys a parts iguals. També és pot dir que és una variant d'onada esbotzada que això si, manté per uns moments la seva inèrcia i pot per exemple enfilarse per un pendent llarg en el seu recorregut. L'esbotzada és aquella onada que trenca o peta pero es desfà instantaniament i la seva trajectoria també s'interromp o canvia sobtadament, mentres que l'onada blanca continua, i ocasionalment segons el relleu pot tornar a caure a l'aigua i reproduir una nova onada, o generar onades remanents i residuals
Onada remanent: L'onada que diguem que ocasionalment pot restar després de que una onada hagi trencat i després també de l'onada blanca. És una onada que pot mantenirse blanca i que manté la mateixa trajectoria que la seva precusora (de fet es podria interpretar que és la mateixa) pero que ha perdut obviament gran part de la seva energia.
Onades residuals: Onades menors generades secundariament a causa de la fragmentació i les desfetes d'onades precedents. Les seves direccions solen ser caòtiques.
Les aigües i la sorra clara de Cala Joana a finals de març, desde damunt de els penyassegats de la cova del contrabandista
