EL PARADÍS BLAU


BBBBBBBBBBBBBB ...Les roques, l'aigua, la llum



Arxipèlag i freus d'Es Palomar amb la llum baixa d'un migdia d'hivern
Es codolar de Valldepresona, indret que fins i tot a l'estiu manté un aire primitiu

..Cala Bona envoltada d'un bosc mediterrani que arriba gairebé a l'aigua. En temporada d'hivern possiblement una de les millors joies paisatgístiques de la Costa Brava.


El codolar de Sa Pedrera, a mitjanç de Juny, espurnejada de ginestes florides.

Les dues platjes de Giverola fotografiades desde el penyassegat més alt de la costa de Tossa. Els pins s'acosten molt al mar, especialment a la platja de llevant. Els de l'esquerra mostren els efectes de la llevantada de St.Esteve.


Els sectors de costa pertanyents als termes de Sta. Cristina d'Aro i St.Feliu de Guixols, malgrat les amenaçes típiques, també tenen espais encara verges. La Punta d'en Bosc, a la dreta de la cala amb el mateix nom, és un promontori ben singular i perillós de grimpar sense estris de seguretat. En primer terme entreveiem la Cala d'Urgell, on hi desemboca un magnífic torrent -el torrent de Ses Sorres o del Romaguer- que sol dur aigua gairebé tot l'any.




Elhtorrent conforma petites banyeres, una d'elles a tocar de platja (imatge esquerra). ..I molt pocs metres més amunt, entre heures i falgueres hi ha l'anomenat Salt d'Urgell amb aquest cau bastant profund que invita al bany



Les aigües i la sorra clara de Cala Joana a finals de març, desde damunt de els penyassegats de la cova del contrabandista

El petit "fiord" que fà de porta a la Caleta del Romaguer, situada entre cala Joana i cala Urgell

La platja de la Corcollada -també coneguda per alguns com "platja del Señor Ramón"- bastant extensa i agradable, contrasta amb la esquerpada -i algun cop perillosa-.. orografia del seu darrera.

La platja de Concagats, entre l'anterior i Vallpresona. Una petita embarcació de pesca feinejava per la tarda en aquestes aigües plàcides, que no tenen res a envejar amb les dels "paradisos" del tròpic

Es Sot d'en Cona. Caleta encara força salvatge tot i la seva relativa proximitat al poble. Aquesta característica, més el seu relleu suau (que potencialment permet un accés fàcil) la fa potencialment vulnerable. De fet s'hi ha construit una casa ilegal a les proximitats. Convé fer-hi front i vetllar per la seva preservació, ja que les amenaçes a llarg termini son molt fortes -depenent sobretot de com es governi-. La cala tanmateix te la peculiaritat d'albergar una de les dues úniques poblacions de Tamarius que queden en estat salvatge a la costa Tossenca. -L'altre és a l'embocadura del torrent de Vallpresona.


Cala Pola ..Sense campistes. A l'esquerra vista desde el sud, a la dreta desde el nord.
Increible que aquesta cala no tingui nom (o per lo menys no apareix als mapes). Es troba al peu d'un pendent fort i amb una geologia perillosa (les esllevissades aquí no son rares), ja que en aquest sector el Massís de Cadiretes cau gairebé en picat fins al mar. Tot i així a peu plà hi ha abundant sorra, devinguda per els sediments que porten els torrents de les cales més properes (algunes de les quals paradoxalment! no tenen sorra) i ocasionalment gracies també als que li cauen de dalt. Botànicament a més resulta força interesant ja que en un dels seus vessants sobreviu una esplèndida població de lletereses arbories.

Caleta d'Es Vol Nou, bastant més petita i encara més empinada!, l'unica que considero que cal material de rappel o escalada per baixar-hi o per pujar-hi sino volem arriscar-nos a una gran temeritat. Els còdols, entremesclats amb una mica de sorra, son de tamany petit i mitjà i les parets son del típic leucogranit. En veiem les seves estries característiques de fracturació. Amunt te una part terrosa, que a voltes fà de torrent, on hi creix una interessant especie d'orquídea sapròfita.

..La Cala des Rajols, al sud de Tossa ..o un altre exemple afortunat més de com eren, abans de l'arribada del turisme ..molts llocs de la Mediterrania

Les roques, aquí, enlloc de leucogranits son granodiorites, de contorns més suaus.

..Sa Bauma a contrallum,

amb el seu singular pi.


..Aigües transparents i preestiuenques d'Es Codolar. ..Val a dir però, que no pas sempre es troben així de netes. -hi ha un emisari submarí proper-

Una altre imatge del Sot d'en Cona, amb les seves peculiars roques granodiorítiques, moltes d'elles soltes, de formes abombades, bastant llises i agradables al tacte, de color color gris pàlid, gairebé blanquinós i molt lluent amb els reflexes del sol. És el paisatge geològic dominant del sector, a diferència d'altres trams de la costa, sovint caracteritzats per els leucogranits rosats. Els pins i d'altres plantes de menors dimensions com ara els tamarius aporten tanmateix un verd fresc ben patent i contrastat ..Fins i tot a plè estiu.

La platjeta d'Es Sot d'En Boada en un matí humit de tardor. La vegetació enbolcalla aquest indret per tot arreu, gairebé com si es tractés d'un racó del atlàntic més que no pas del mediterrani. En primer terme unes falgueres, un xic desenfocades.

La mateixa caleta d'En Boada vista d'aprop ..Amb els seus pins, com si fossin espectadors en el palc d'un teatre. Aquests personatges però, no necessiten pas de cadires ni còmodes butaques per assistir a aquest "teatre" que la mar els ofereix setmana darrera setmana. Obres d'art elles mateixes i fetes cada dia a si mateixes ..pero que obviament moririen de repent, si algú els pretengués desarrelar i portarles a un hipotètic museu.

El Cap de Tossa al fons, desde el camí de ronda d'Es Cars on es destaquen les atzavares -de color verd blavís-. Malauradament també es destaca una taca marronosa en un punt de la carena, la qual correspon a un intent d'urbanització que encara no se sap bé si prosperarà.

............ ..L'Illa. l'e

1 comentario:

  1. Semejantes maravillas naturales merecen la pena de ser salvadas. ¿He dicho pena? La expresión no se ajusta a este caso; debería decir "la alegría". Y lo digo. Porque no somos conscientes de lo que tenemos hasta que lo perdemos.. da pura alegría ver que hay quien no cae en esa vieja trampa y sí es consciente de la belleza que lo rodea.
    Selvade Tossa y "Salvade Tossa" (que en galego significa "Salvad Tossa"). Todo mi apoyo en esta bonita labor.
    Un abrazo grande desde Compostela.

    ResponderEliminar