El PARADÍS VERD. La biodiversitat vegetal al Massís de Cadiretes..

Marcòlic (Lilium martagon), al bosc riberenc de Ca n'Iern (riera de Tossa), al finals de Juny.
Es tracta de flors ben grosses que poden arribar a estar a més de metre i mig d'alçada al capdamunt de primes tijes i laxes. Les fulles, d'un verd lluent es disposen també molt elegantment en forma de verticils aprop de la base de la planta. Els marcòlics son plantes escasses i protegides i propies de zones més elevades i fredes. ..Pero es veu que tot i així també hi son a Tossa.


L'herba de la gota (Drosera rotundifolia) fotografiada al Pas dels Arrepentits. És una planta insectívora i escassíssima -possiblement relictual- al massís. La seva troballa, conjuntament amb l'esfagne (Sphagnum subnitens) que s'hi veu just al darrera, en el seu dia va contribuir significativament a que el Massís de Cadiretes pogués convertirse en part del PEIN. Les altres droseras i esfagnes a Catalunya viuen gairebé tant sols al Pirineu.











Una poncella de corniol (Aquilegia vulgaris) amb els pels de les llavors dels salzes propers. Al damunt amb els pètals oberts. Vall d'Aiguafina.






peculiar a la mt

El bruc boal quan floreix al mes de Març i domina una gran part del massís.Vistos de lluny semblen que estiguin coberts de neu, donant un aspecte d'allò més peculiar a la muntanya.



De la mateixa família dels brucs, la bruguerola (Calluna vulgaris), molt freqüent i característica dels solells de les nostres muntanyes pero tanmateix també d'altres llocs tant diferents com per exemple els prats pirinencs o les landes escoceses i fins i tot a escandinavia!. ..Floreix per totes les branques amb la tardor avançada i quan comença l'hivern.


Una raríssima i tòxica didalera groga (Digitalis lutea) tocada per la llum, com si d'una actriu de teatre vegetal es tractés.. Al sotabosc del Sot de l'Infern.



Una altre meravella del sotabosc tossenc. En aquest cas una Campanula rapunculus (rapuncle) florint a finals de primavera. Imatge presa també al Sot de l'Infern.


Una asarina (Asarina procumbens), trobada en unes roques dels Termes Alts, prop d'Aiguafina. És una planta d'hàbitats rupícoles i àcids i malgrat costi trobarla és característica del massís de Cadiretes. Si intentem buscarne alguna altre és més probable que la trobem per exemple a les roques dels moltons de Pola o damunt dels penyassegats de la Cala de St. Jaume per exemple.


Una flor d'estepa gotejada (Tuberaria guttata), planteta menuda que hom pot trobar en alguns pradells tossencs i camins de pas a la primavera, bé sola o bè conjuntament amb altres vegetals teròfits com ella ..Ja que a l'estiu, amb la sequetat desapareix.



..El cirerer al novembre gairebé pot semblar una flama quan és envoltat d'altres arbres més perennes. Exemplar d'aprop del Molí d'en Rissech (Aiguafina)



La silueta d'un gran pi blanc que sobresurt de la brolla costanera, aprop d'Es Rosegall. Veiem com les seves fulles es troben només a les terminacions de llurs branques; característica de la fesonomia de molts pins que creixen vora mar, a la Costa Brava. La imatge ja te un any. Actualment aquest pi està tombat per causa de la forta llevantada de St.Esteve de 2008 i només li sobreviu una branca.


Singular lletrera arboria (E.dendroides) ..a Sa Pedrera. Aquests vegetals a Catalunya s'hi fan només en molts pocs punts a la Costa Brava, sobretot en alguns indrets del Cap de Creus (on son protegides) i també en algunes cales del Massís de Cadiretes; hàbitats ambos que cal preservar al màxim del turisme irrespectuós amb la natura. Poc resistents a les gelades, sobreviuen gràcies a que aquestes cales esquerpades reben els raigos perpendiculars del sol a l'hivern i gracies també a que no reben en canvi, els aires freds abocats al mar a través de cap vall interior.


Garrofer silvestre de port arbustiu als solells més càlids i marítims del Massís. Els garrofers, tot i ser prou apreciats fà unes décades sembla que sel's fà difícil conformar un hàbitat al massís. Malgrat tot, els que hi creixen produeixen garrofes abundants i possiblement el canvi climàtic els afavoreixi en el futur. ..Les properes generacions ho descobriran.


L'entranyable i sinuosa Vall d'Aiguafina, per on discorre el torrent del mateix nom, tributari de la riera de Tossa, comença a la part culminal del Massís de Cadiretes i esdevé completament selvàtica en quasi tot el seu recorregut. En els diferents sectors dels seus trams trobem diversos tipus de boscos.



A la part mitjana alta de la mateixa vall -i encara dins del terme municipal de Tossa- trobem aquest magnífic bosc caducifoli amb una gran diversitat d'especies arbories. Concretament és vora la Font Dalmau. Enguany ha sofert series incidències
degut a unes males pràctiques de silvicultura gens respectuoses amb el Medi, les quals, apart de fer malbé l'hàbitat han malmès especies protegides. Veiem salzes, llors, castanys, cirers, trèmols, avellans, moixeres, etc..



Les castanyes del Cadiretes, sovint algo més petites que les del Montseny pero també sovint més bones ..maduren poc a poc envoltades d'unes càpsules protectores peludes que recorden una mica a les garotes del mar. Al massís aquests arbres els trobem ailladament vora alguns torrents i de vegades també formant fins i tot bosquets en algunes obagues especialment fresques i fèrtils.




Suro damunt del mirador de Tossa de la carretera de St.Feliu. Aquesta muntanya es va cremar en una nit calmosa d'agost, ara fà 7 anys -per alguna negligència o de forma intencionada-. Alguns suros com aquest sobrevisqueren pero tot el demés va desapareixer. La zona trigarà décades a recuperarse (si es recupera) i ser com fou. Entre la brolla estant sortint més pins que suros, tot i que tampoc no gaires.


Verd i vermell en una mateixa escala.. O el que és el mateix. Un microprat de molsa de roca salpicat per diminuts crespinells, que tot i la seva petitesa, d'ella en sobresurten.



Un salze despertat de l'hivern, amb llurs infructescències plenes de vilans, vora un salt d'aigua al torrent de Vallsalles.


Una orquídea rara de trobar que viu aprop de Mas LLaurador, al torrent de Plana Basarda. Les orquidees del Cadiretes (o millor dit, de l'Ardenya, ja que la majoria es troben al terme de Sta.Cristina i de St. Feliu i els ganxòs ho prefereixen dir d'aquesta manera:) apareixen en indrets assoleiats pero ben regats a principis de la primavera i la seva reproducció és basa en una estratègia d'especialització més que no pas de producció masiva de polen.




Una altre mena d'orquídia, Cephalantera longifolia en aquest cas, la qual conforma una petita població a la vora d'una sureda a la part alta de la Vall de Sant Baldiri, no massa lluny del Montagut. D'aquesta espècie també en creixen a Sant Grau (Tossa) pero on s'hi fan més és al vessant llagosterenc del massís, proper a aquesta esglesia, tant que fins i tot arriben a ser abundants a les vores de la mateixa carretera.


Els gallets (Serapias cordigera) son unes orquidees que poden troparse força apretades les unes amb les altres; la seva cavitat interior esdevé un microclima tèrmic, agradable per als insectes que hi entren, els quals s'escalfen i es mouen millor, de manera que augmenta el contacte i l'eficacia de llur pol.linització que és el que beneficia a l'orquídea. Aquesta de la fotografia la vaig localitzar a l'interior d'una cassoleta natural granítica a la Roca Alba.



Les abelleres també son unes altres orquidàcies, precioses i rares de trobar a l'Ardenya. Augmentant la imatge es pot apreciar millor la riquesa de formes dels seus organs, disposats per atraure sexualment a alguns himenopters -..no pas a les persones-fins al punt que façin l'amor amb elles i no amb altres insectes de la seva espècie. Fotografiades aprop de Pedralta.


Les porrasses, amb un aspecte més simple que les orquídees pero amb llurs flors força elevades i vistoses, abunden també als vessants molt lluminosos de la part septetrional de l'Ardenya degut a l'absència d'arbres en gran part d'aquesta zona. Puntualment també s'hi fan en alguns altres indrets (a Vallsalles o Aiguafina per exemple) damunt d'alguna area rica pedregosa en la qual algún any de sequera n'ha causat la mort dels brucs, transformats en humus fèrtil i tot permetent alhora l'entrada dels raigos de sol i l'aigua de pluja.


No és un jardí. També és la natura, pura, de l'Ardenya. ..Damunt de Plana Basarda i per les pendents assoleiades de les muntanyes i valls veïnes s'hi troben nombroses poblacions de lliris autòctons silvestres (Iris lutescens chamaeiris), com aquests fotografiats. L'aspecte que donen al paisatge és d'un contrast notable amb la resta de la vegetació mediterrania, ja que més aviat recorden formes, tamanys i colors d'indrets pirinencs.



Retornant als boscos de ribera (en aquest cas al torrent de Vallsalles), abans de que treguin fulles els verns, s'espavilen a treure la flor els búixols, (Anemone nemorosa), plantes bulboses que recobreixen el terreny de color verd i blanc, acompanyats a més a més aquí en aquest cas (tot i que encara sense flor) per un marcòlic (Lilium martagon), a l'esquerra i un jovem, molt jove llorer.. A la seva dreta.





Una flor i fulla d'hepàtica (Anèmone hepàtica) planta més propia de boscos prepirinencs o pirinencs també la trobem present al massís del Cadiretes. En aquest cas la imatge està presa en una avellanosa molt ombrívola a la Vall de St.Baldiri. En alguns llibres es diu que les hepàtiques floreixen ben aviat, fins i tot de vegades al costat de la neu.. Pero aquestes son del mes d'Abril i naturalment sense neu.


..Tot i ser la mateixa espècie que l'anterior hi han individuus de flors blanques, que de fet son la majoria i que conviuen amb les de tons més liles. De vegades algun fi raig de llum penetra en la frondositat del fullatge dels verns i llavors alguns vegetals poden esdevenir actors o actrius aparents d'un escenari teatral.



..La Consolda menuda (Symphytum tuberosum) florint cap baix, a la verneda de Vallsalles. Son bastantes les espècies d'ombra dels boscos que floreixen de manera penjada. Potser una rao a això sigui que, si ho fessin cap amunt, en caure branquillons o fulles seques retardades dels arbres, es dipositarien amb més facilitat damunt les flors, i sense relliscar ..Impedirien la visita dels tant desitjats polinitzadors.


El lliri de bosc, també anomenat Segell de Salomó o LLàgrimes de Maria (Polygonatum odoratum), tot i ser una especie característica de l'europa humida (no pas de la mediterrania) o de cotes fresques i elevades el trobem a Tossa en algunes raconades boscoses fresques i humides. L'exemplar està fotografiat als voltants de la Font Dalmau, a la vall d'Aiguafina. De la tija es despenjen cap al mes d'Abril tot un seguit de flors que després es convertiran en baies negres bastant tòxiques pero igualment atractives de ser vistes.




Les maduixes silvestres apareixen de vegades en els marges dels camins més frescos i lleugerament ombrivols.


L'enorme espata floral erecte de la sarriassa (Arum itlàlicum) apareix al més d'abril als boscos de ribera de la part baixa del massís. Aquest en concret és troba en un marge de la riera de Tossa entre el càmping Turismar i Sant Eloi, sota l'ombra d'uns verns.



D'un blau molt pàlid i amb aspecte fí i delicat ..Aquesta flor de lli (Linum usitatissimum) amb els seus estams blaus i fràgils petals s'obre a l'aire i a tothom qui passi. ..Captada a Terra Negra, en un marge entollat d'aigua de pluja. La petita població que conforma pensava que podia ser tal vegada una cosa casual i no representés un element significatiu en les característiques de la flora del massís. ..Fins que n'he trobat unes altres més a la part alta del torrent de Vallpresona..



1 comentario:

  1. He sabut aquest estiu que un grup d'Aràbia Saudita, han comprat el complex de giverola i pola. Tenen previst fer un macro resort al camping pola, urbanitzant carrers fins a la mateixa cala, fent diversos carrers de pujada i baixada, macro-piscines amb tobogants i tota mena de serveis. Evidentment, fa tota la pinta de que el "respecte per la natura i l'entorn" , que fins al moment carectertzava aquest camping, desapareixeran d'un cop d'excavadora, i amb ell un munt d'arbres, flora i en conseqüència, fauna. Adéu a un racó preciós i singular de la nostra costa. Passarà a ser un lloc com milers hi ha al món, perdent l'interès que té per a molts que hi solem anar, precisament perquè és únic.
    I no parlem del crim ecològic que això, em temo, suposarà.
    Voldria saber si hi ha més informació sobre aquest projecte, o si hi ha algun moviment o plataforma en defensa de cala pola.

    Salutacions i gràcies
    Marta

    ResponderEliminar